De posible interes comunitario

Resultado del sorteo del Campeonato de España / Copa de SM El Rey
RFEF - 23-12-2011
El sorteo, que se ha celebrado a partir de las 10:00 horas en el salón Luis Aragonés de la Ciudad del Fútbol de Las Rozas, ha dejado definidos los emparejamientos de octavos de final, así como los cruces de cuartos y semifinales.
RESULTADO DEL SORTEO DE OCTAVOS DE FINAL
1- CD Mirandés – Real Racing Club SAD
2- Albacete Balompié SAD – Athletic Club
3- AD Alcorcón – Levante UD SAD
4- Córdoba CF SAD – RCD Espanyol de Barcelona
5- Real Sociedad de Fútbol SAD – RCD Mallorca SAD
6- Valencia CF SAD – Sevilla FC SAD
7- FC Barcelona – C. Atlético Osasuna
8- Real Madrid CF – Málaga CF SAD
La eliminatoria, a doble partido, se disputará los días 4, ida, y 11, vuelta, de enero de 2012.


RTEO DE CUARTOS DE FINAL

A) vencedor eliminatoria 4 – vencedor eliminatoria 1
B) vencedor eliminatoria 8 – vencedor eliminatoria 7
C) vencedor eliminatoria 6 – vencedor eliminatoria 3
D) vencedor eliminatoria 2 – vencedor eliminatoria 5

La eliminatoria, a doble partido, se disputará los días 18, ida, y 25, vuelta, de enero de 2012.


SORTEO DE SEMIFINALES

Vencedor eliminatoria A – vencedor eliminatoria D
Vencedor eliminatoria C – vencedor eliminatoria B
La eliminatoria, a doble partido, se disputará los días 1, ida, y 8, vuelta, de
febrero de 2012.

L'Espanyol en forma a la COPA

(Cronica de Pericos on Line)

L’Espanyol solventa amb contundencia la eliminatoria i ja espera rival al sorteig de divendres


Amb més facilitats de les previstes l'Espanyol de Pochettino va deixar a la cuneta al Celta de Vigo, un equip que semblava que plantejaria mes dificultats desprès del partit d'anada. Però ja des de l'alineació va quedar clar que els blanc i blaus es prenien ben seriosament aquest torneig on ja esperen rival per la eliminatoria de vuitens que es sortejarà divendres, sempre amb el Derbi a l'horitzó.
Havia avisat Pochettino que no s'en refiava del Celta i això quedà palés a l'alineació presentada on hi havia més titulars que suplents i entre aquests va sorprendre especialment la inclusió de Canal per Galán. I les percepcions del tècnic no anaven desencaminades: els gallecs van plantar cara des de l'inici comptant amb clares ocasions per avançar-se i posar la por al cos de la escasa parroquia espanyolista congregada a l'estadi. No fou fins al quart d'hora que l'Espanyol començà a generar joc d'atac, principalment en accions conduides per Álvaro, caient a les bandes i permutant constantment posicions en atac. També Sergio, molt actiu, intercanviava amb el de Badalona el rol de davanter centre, però ni l'un ni l'altre pogueren acabar de cristalitzar cap jugada. Una acció debilitaría decissivament als visitants, l'expulsió per doble groga de l'ex espanyolista Quique De Lucas, que no va tenir gaire temps de gaudir de la gespa de Cornellà. L'acció inmediata, un xut creuat de Weiss des de la frontal que el porter Sergio no podía sinó veure entrar. El gol asserenava els ànims i el joc espanyolistes, i deixava encarrilada l'eliminatòria. Poc desprès, en la millor acció del partit fins aleshores, una bona combinación entre Weiss i Verdú acabava amb una pilota d'or que li posava el barceloní a Romaric que no podía rematar amb prou encert per superar Sergio. Era l'epíleg d'un primer temps on l'Espanyol deixava encarada la feina per rematarla a la represa.

I millor manera de començar-la imposible. Álvaro entrava amb tot a rematar un corner i introduia porter i pilota dins signant el seu tercer de la temporada. La classificació estava al sac, i Romaric gairebé la certifica minuts desprès en una passada xut que va poder significar el tercer. Molt més a prop va semblar quan Weiss, sense angle, controlava a pocs metres de la portería i la creuava a la base del pal. Un altre pal, aquest cop el travesser, impedia aquest cop que Sergio aconseguís el gol. Es sentía cómode l'equip perico, confiat en les seves forces. Fins i tot Pochettino ho devia veure clar perquè ordenava l'entrada de Dátolo. I el tercer arribava d'una manera ben curiosa, Álvaro recollia una passada en profunditat, es desfeia del seu marcador en un control orientat, se li anava la pilota al superar el porter i al girar-se xutava a la tibia d'Hugo Mallo que veía com el remat en parábola superava al seu porter. Un xic de la fortuna necessària que s'havia negat en accions anteriors. Reaccionava el Celta per mitjà de David Rodriguez, que rematava a boca de canó un centre passat on Casilla i Forlín podien haver fet quelcom més, però gairebé a la següent jugada Sergio tornava a deixar la distancia al mateix lloc al rematar de cap un precís centre de Dátolo. Com el partit semblava decidit, l'àrbitre va decidir afegir-hi una mica de salsa expulsant Amat per una doble groga que ningú va veure. Poche reubicava a Forlin i ordenava el canvi de Sergio, que era substituit enmig d'una gran ovació -qui ho havia de dir fa un any- per Rui Fonte. Però el joc perico no es ressentí gaire, i les oportunitats es seguiren succeint a peus d'Álvaro i Dátolo, però sense acabar de quallar en un gol i amb una deixadesa in crescendo que permeté al Celta anar apropant-se a la portería de Casilla. El d'Alcover es lluia en un xut de lluny, però no podía fer res per impedir el segon del Celta, anecdòtic abans del xiulet final. L'Espanyol ja és a vuitens i divendres coneixerà el seu rival per la propera ronda. Sens dubte la millor manera d'encarar els Nadals.

Gómez serà l''altre' Márquez...

Gómez serà l''altre' Márquez

08/12/2011
El diari AS ha parlat amb Quique Cárcel, director tècnic de l'Hospi, club d'on va venir aquest estiu refusant ofertes de Real Madrid i València, sobre les seves virtuts i defectes


Redacció, 8:45 h. El futbol li dóna una oportunitat a Cristian Gómez, que fa just un any jugava a Segona B. La lesió de Javi Márquez i la falta d'indisciplina de Romaric li van obrir les portes del primer equip i, ara, Pochettino el tractarà com si fos un jugador més del primer equip i seguirà apostant per ell. A L'Hospitalet, el seu anterior club, no tenen dubtes que arriba a l'elit per quedar-se. Cristian Gómez disposarà de l'oportunitat que desitja qualsevol futbolista del filial per fer mèrits i donar el salt a Primera Divisió. És el que pretenia el migcampista quan va declinar les suculentes ofertes de Reial Madrid i València aquest estiu, i va decidir fitxar per l'Espanyol. Econòmicament va sortir perdent, però no esportivament. Els dos mesos de baixa de Javi Márquez, operat ahir, i els dubtes que existeixen entorn de l'últim acte d'indisciplina de Romaric, li obren les portes de l'equip a Gómez. El jugador participarà en els entrenaments i serà un de més de la plantilla. La seva situació ja és semblada a la de Thievy Bifouma, qui pertany al primer equip a efectes pràctics.

Un futbolista amb grans qualitats

Goméz, a més, té molts números de seguir en l'equip titular aquest diumenge davant l'Atlético de Madrid (21:30 h), a causa de les bones impressions que va deixar davant el València. Un dels homes que millor coneix les virtuts del futbolista és el director esportiu del CE L'Hospitalet, Quique Cárcel, qui no perd detall de les participacions del seu exjugador. "Juga en una posició molt complicada, perquè porta el tempo del partit. Ho ha fet molt bé, malgrat estar acostumat al ritme de joc de Segona B i Tercera. Ha de polir aspectes, per exemple, ser més pausat amb la pilota i no assumir, potser, tanta responsabilitat. És un jugador amb molt criteri i amb unes grans qualitats tècniques i físiques", va explicar, abans de valorar la situació que viu a dia d'avui el futbolista: "No em sorprèn que tingui aquesta oportunitat. Té nivell de Primera Divisió. Ha anat creixent cada any i encara té, a més, molt marge de millora". Gómez és, a més, un futbolista polivalent. Pot actuar de migcampista o de mitjapunta, com va ocórrer en moltes fases del partit de Mestalla; això va permetre que, durant el xoc, pogués alternar la posició amb Joan Verdú. "Veu molt fàcil el futbol. A més, desequilibra amb la conducció perquè és ràpid amb la pilota en els peus. Considero que ha de corregir diversos aspectes tàctics, perquè en Primera no es pot fallar. Però té temps per fer-ho. Quan ho aconsegueixi, serà un jugador important en Primera".

Fidel a l'Hospi

Amb 10 anys, i després de jugar de petit en l'equip del seu col·legi, Cristian Gómez va fitxar per L'Hospitalet. Amb 18 anys, ja va aconseguir debutar en el primer equip i aquí es va quedar, sent cada temporada un jugador més i més important. "L'Espanyol va ser el més ràpid. Un talent així va despertar l'interès de molts clubs. És un bon fitxatge i estic convençut que acabarà sent un jugador important dins de l'equip". Gómez va debutar a Anoeta, va ser titular davant Osasuna i a Mestalla va jugar d'inici 76 minuts. Ramon Planes, director esportiu de l'Espanyol, va assegurar aquesta setmana a Esports COPE que el rendiment del futbolista està sent "extraordinari", i els tècnics estan molt contents amb el seu nivell de joc.

L'altre Christian

El director esportiu de l'Hospi també es va referir a l'altre fitxatge perico procedent del seu club, Christian Alfonso. "Estic molt convençut que serà un jugador de Primera i acabarà participant en el primer equip. Mentalment està molt preparat i vol arribar a dalt. Tècnicament té grans qualitats. Serà un futbolista bàsic per l'Espanyol". De moment haurà d'esperar, arriba l'hora de Gómez.

El mocador

Trasladamos el articulo de Adria Palomar, publicado en "CRONICA PERICA" por su destacado interés y los valores que refleja.
********************************************************************************




El mocador

Twitter: @falagan5
17 de noviembre de 2011
Adrià Palomar
Dotar als fets de perspectiva té un valor incalculable. Els records, bons o dolents, són la seva plasmació més real. No sé per què però els dies grisos i amb pluja em predisposen per a la nostàlgia i els records. I avui m’he enrecordat d’un vell amic meu de la universitat. En Ricard, o com a ell li agradava que l’anomenessin, Ritxi. Un tipus ben peculiar, per no dir raro.
Vém ser companys i amics mentre cursàvem la carrera d’Història a la Universitat Autònoma. D’això fa un grapat d’anys. En Ritxi solia combinar un caràcter reservat i excèntric amb altes dosis d’enginy i solidaritat. I ni entenia ni li agradava el futbol. Però no hi havia dia que no en parléssim. Diguem que era culé per inèrcia i, a més, no practicant. De fet, al ser jo un dels pocs pericus de tota la facultat, li agradava que li expliqués coses de l’Espanyol.
Passàvem bones estones i jo veia com la seva indiferència cap a l’Espanyol es convertia poc a poc en simpatia. Ell, com la gran majoria de culers, només se sabia un trosset de l’himne del Bar$a. Jo li obsequiava amb un bon repertori de cançons i algunes versions que li feien molta gràcia. A l’endemà venia a veure’m i me les feia repetir. I a les nits de farra era un clàssic acabar cantant algunes d’elles.
Acabada la carrera, ell va marxar a l’estranger però continuàvem en contacte i de quan en quan ens veiem. L’Espanyol era un nexe d’unió en les nostres converses. Un dia em va trucar el seu pare per dir-me que el Ritxi havia mort, i que a la seva agenda només hi tenia un parell de contactes. Un era el meu. Em volia veure i xerrar amb mi del seu fill.
D’això ja fa més de 6 anys. Però ho recordo com si fos avui. La tristor d’aquell pare era un pou sense fons. Però estava content de poder parlar amb mi. I com no, vém parlar de l’Espanyol. A l’acomiadar-nos em va allargar la mà i em donà un mocador. Era blanc i el cosit es veia molt desgastat. El vaig obrir i, per sorpresa meva, a l’interior hi havia gravat l’escut de l’Espanyol en colors. Em va semblar preciós. Era un mocador que havia estat de l’avi del Ritxi. Me’l va donar dient-me: “al Ritxi li hagués agradat que te’l quedessis tu”.
Una historia alegre i trista alhora, com la vida mateixa. Una amistat truncada massa aviat per un destí pervers. Una historia, una més, on l’Espanyol és present de manera protagonista. I encara hi haurà algú que pensi que no som la força d’un sentiment?

La peña de S.Adria premia a Javi Marquez

"Nuestro deseo es verte muchos años de perico"









A. Martínez | 11/11/2011 ("AS")

Javi Márquez reúne muchos de los valores que debe poseer un icono perico. Al margen de ser buen futbolista y criado en el fútbol base, el de Badalona se deja querer por los aficionados y no falla a ninguna cita. Puntual, y eso que por la tarde tenía entrenamiento en Cornellà-El Prat, el jugador acudió a recoger el premio que otorga cada año la Penya Espanyolista de Sant Adrià al mejor jugador canterano de la pasada temporada. El galardón no pudo, además, ser más oportuno, pues Márquez es el hombre perico del momento, por su renovación que sigue cuesta arriba y por ese tobillo izquierdo que mantiene en vilo al entorno. No obstante, y para no entrar en polémicas, el futbolista rehuye hablar de ambos asuntos y se limita a valorar el buen momento que atraviesa el conjunto: "Aunque en los dos últimos partidos el resultado no nos acompañase, el equipo está jugando bien. Hay que seguir porque no nos conformamos y seguro que la línea será ascendente. Tenemos muy clara la idea de juego del técnico y la predisposición de todos es muy buena", explicó a este diario.

Nada más llegar, y hacerse las pertinentes fotografías, el responsable de relaciones públicas de la peña, Vicenç Palomar, hizo de portavoz y expresó el sentir del españolismo presente en la sede. "La última vez que viniste a la peña aún no habías sido titular. A partir de esta visita, lo jugaste casi todo. Esperemos que te vaya igual de bien en el futuro. Lo que queremos es que sigas muchos años de perico y con esta camiseta, incluso llegues a ser el capitán". El jugador afirmó que "me hace ilusión venir a este tipo de actos y volveré cuando haga falta

Aquesta és l'estàtua de Dani Jarque

10/11/2011 (leido en POL)
El diari El 9 ens descobreix quin és el resultat final de l'obra realitzada per l'artista Marta Solsona. Encara està per decidir si s'ubicarà a Cornellà-El Prat o a Sant Adrià


Redacció, 12:00 h. Avui el diari El 9 ens mostra unes imatges de com és l'estàtua que l'artista Marta Solsona ha realitzat de Dani Jarque, l'etern capità blanc-i-blau que va perdre la vida el 8 d'agost de 2009 a la localitat italiana de Coverciano, on la primera plantilla blanc-i-blava estava duent aterme el seu stage de pretemporada. Tal com explica el diari, instants després d'assabentar-se de la tràgica mort del 21, la Marta va sentir una necessitat irrefrenable d'esculpir una imatge que irradiés la seva força i intel·ligència esportiva; ben aviat, el seu ímpetu va trobar resposta gràcies a que el RCD Espanyol li va demanar que concebés una escultura de tribut al futbolista. Solsona es va posar mans a l'obra, segons reconeix, "amb molta tristesa; vaig plorar i sentia ràbia, però al mateix temps tenia una energia interior desbordant que m'empenyia, que em guiava".

Aquesta obra és a punt de ser inaugurada al seu emplaçament definitiu, que encara està per decidir. En principi seblava que el seu emplaçament seria la porta 21 de l'Estadi de Cornellà-el Prat, tot i que darrerament també s'ha especulat amb que podria ubicar-se a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, que ben aviat durà el nom de l'enyorat capità. Encara no hi ha una data marcada en el calendari, però tot indica que serà abans que finalitzi l'any.

216 dies en una societat anormal

Les doy traslado de un magnifico articulo de Oscar Julia (POL) que rezuma verdades por todas sus comas.

*************************************************************************************
"216 dies en una societat anormal"
Oscar Julià

04/11/2011 (POL)
Diumenge, per fi, els nens de l'Espanyol podran anar tranquil·lament a l'estadi sense que els seus pares siguin acusats de ser mals pares per posar-los a dormir de matinada. I és que diumenge juguem a les sis de la tarda, després de més de set mesos - 216 dies - patint uns horaris horribles. No és l'horari clàssic dels diumenges a les cinc, però és el que més s'hi aproxima.

Els nens de l'Espanyol són una espècie a sobreprotegir perquè viuen en un entorn hostil de forma continuada. Portar-los a veure futbol en directe envoltats d'altres nens vestits amb els colors blanc-i-blaus és un dels pocs antídots que tenim els pares per mantenir-los allunyats d'altres opcions futbolístiques.

Cal mimar els nens pericos. I deixar passar 216 dies sense que posin els peus a l'estadi pot arribar a ser molt perillós per la seva integritat perica. Hi ha certes edats on cal treballar constantment els nens perquè aprenguin uns valors, i això els de la televisió pública catalana ho saben molt bé. I no ho estic dient pels valors, un tema del que d'altres s'omplen la boca constantment per, immediatament després demostrar amb certs comportaments, que no prediquen amb l'exemple. M'estic referint a que la televisió pública catalana té clar que un dels seus principals objectius - sinó el primer - és adoctrinar la població perquè siguin bon culers, ergo bons catalans.

Si no portem els nostres fills a veure un partit en directe del nostre equip durant 216 dies correm un alt risc de que es torci el seu camí. En una societat normal, on la gent fos lliure per escollir les seves opcions esportives en general - i futbolístiques en particular - jo no patiria perquè el meu fill acabés, amb un alt percentatge de probabilitats, simpatitzant amb l'equip rival. No patiria per la senzilla raó de que, en una societat normal, els mitjans públics d'aquella societat no dedicarien tots els seus esforços en identificar-se amb una única opció esportiva de forma descarada i reconeguda. No patiria perquè la gent no aniria com desesperada per assimilar-se a una opció esportiva per tal de poder ser titllats, automàticament, com a bons ciutadans. No patiria perquè a l'escola del meu fill no li obligarien a aprendre's l'himne d'un club esportiu. No patiria perquè seria més important per la televisió pública que un grup terrorista anunciés la fi indefinida de la violència que la inauguració d'una residència esportiva d'un club de futbol. No patiria perquè no posaria com exemple de tot el que està ben fet i de què i com cal pensar a un entrenador de futbol.

Però malauradament la nostra societat no és normal. Gens normal. Està completament adulterada i empresonada pels colors d'un club - privat - de futbol. El dia a dia de la nostra societat el fan girar intencionadament al voltant d'aquest club. Tots els polítics corren a marcar paquet i van com bojos per demostrar que són d'aquest club.

I els nostres nens acaben pensant que no són normals perquè viuen en una anormalitat. Quan en realitat el que no és normal és la societat en la que vivim. Sigui com sigui, per un nen és molt perillós viure 216 dies en una societat anormal sense l'antídot del futbol en directe.

‘A Catalunya ens han donat algun cop, però no ens callarem'

Collet: ‘A Catalunya ens han donat algun cop, però no ens callarem'

02/11/2011 (POL)

El conseller delegat del club lamenta en declaracions a Onda Cero el tractament que ha rebut el tema de la manipulació escolar als mitjans de casa nostra. La Generalitat nega cap campanya organitzada i afirma que són qüestions particulars dels centres


Redacció, 9:45 h. El conseller delegat del RCD Espanyol, Joan Collet, en declaracions concedides anit al programa esportiu d'Onda Cero Al primer toque, tornava a reiterar la postura oficial de l´entitat davant el seguit de denúncies que fent servir diferents canals estan sortint a la llum pública pel que fa a la situació de discriminació i imposició de determinats colors i sentiments que es viu a algunes les escoles catalanes. Un tema que vam destapar a PericosOnline.com la passada setmana arran d'una denúncia que va arribar a la nostra redacció en el sentit que a una escola d'una localitat del Baix Llobregat, en concret a una de les seves aules batejades com a Classe del Barça, es parlava de temes lligats al club blaugrana. Un fet que va ser motiu de queixa fins i tot al Consell escolar del centre, i que per desgràcia podem afirmar no és ni molt menys aïllat. I és que seguim rebent al nostre mail info@pericosonline.com tota mena d'informacions en el mateix sentit provinents de diferents indrets de casa nostra, i dels quals anem informant puntualment a la mateixa entitat: des de nens als quals els mestres han fet cantar perfectament arrenglerats en fileres a la porta d'escola l'himne del Barça el dia que es jugava la final de la Champions, a menjadors escolars adornats amb motius blaugrana i on l'hora la dóna el rellotge del Barça i on, atenció, els cuidadors insulten amb la dita "Perico que vuela, perico a la cazuela" als nens que no amaguen el seu sentiment perico, passant per pares que s'han trobat amb que als seus fills els mestres han pintat la cara de blaugrana a classe, a Associacions de Pares que tenen com a activitat el seguiment dels partits del Barça; i com aquests, molts i molts casos més.

Farts d'aquest adoctrinament i del silenci dels mitjans

Collet, davant aquestes denúncies, reiterava el grau d'indignació de tot l'espanyolisme, i en concret de l'entitat, per aquest fenòmen d'adoctrinament que s'està donant en l'àmbit escolar: "Com a club de referència a Catalunya, hem aixecat la veu per les queixes de socis. Ha arribat un moment en que diuem prou, per això hem fet aquesta denúncia". Paradoxalment, o potser no tant, aquesta denúncia està tenint molta més repercusió fora de Catalunya, a la resta d'Espanya, que no pas a casa nostra: "Quan ho hem denunciat, hi ha hagut alguns mitjans a Catalunya que ens han acusat de victimisme; diuen que potser tenim raó, però que aquestes no són les formes o que no és el moment, quan el que volen fer és convertir en normal quelcom que no ho és. Ens han donat algun cop, però no ens callarem... El que passa a Catalunya que tots els mitjans malgrat saben que tenim raó, miren cap un altre cantó. Qualsevol dia surt la Cavalcada amb els Reis vestits de blaugrana i la gent ho troba normal. Des de que hem sortit cap diari esportiu de casa nostra ha parlat d`aquest tema; han tret les meves declaracions, però res més". Quelcom confirmat per la periodista Susana Guasch, que desvelava que "hi ha redactors en cap de mitjans de primera línia a Catalunya que no volen parlar de l'Espanyol; els hi és igual el que passa, no els interessa. La premsa està entregada al Barça".

Els pares, indefensos

El conseller delegat, que ha insistit en que "això no te res a veure amb el Barcelona com a institució", ha reiterat que "estem tenint moltes queixes de pares, i no només de nens. Volen convertir en normalitat quelcom que és una vergonya per la nostra terra". A més, ha parlat dels fet, d'altra banda comprensible, que a molts pares els hi costa donar el pas de denunciar aquest fets més enllà de les queixes privades: "Més que per por a represàlies, és perquè se senten indefensos. Si els diuen d'escola que el se unen ha dànar a visitar el Museu del Barça, què han de fet, quedar-se amb el nen a casa...? Ha de ser algú del Departament d' Ensenyament qui prengui mesures". Precissament La Generalitat, segons reflecteixen alguns mitjans que han consultat fonts del govern català, no reconeix cap mena de campanya i es treu la responsabilitat de sobre afirmant que tot obeeix a qüestions particulars dels diferents centres i que en cap cas es fomenta el pensament únic blaugrana.

¿Hace falta un "9" ?

esta es una pregunta que me hacen cada dia un monton de aficionados blanquiazules, en mi entorno... ¿hace falta un "9"? procupados por la falta de goles estos inicios de temporada. Mi respuesta es rotunda desde el primer dia..¡¡NO HACE FALTA NINGUN "9"!!!
Y mi respuesta es rotunda, si en tu equipo juega el "bota de plata" del ultimo mundial junior, sin olvidar que con los mismos goles que el que se llevo la "bota de oro", si tienes en plantilla a ALVARO VAZQUEZ,no puedes hacerte esa pregunta en serio, salvo que estes pensando ya en "venderlo".El partido conta el Betis, que jugo el chaval de Badalona fue toda una demostracion de "como debe jugar hoy en dia un delantero moderno".Les recomiendo muy sinceramente la lectura de un articulo escrito por un exjugador del RCDEspanyol:Joan Golobart en "La Vanguardia" que tecnicamente expone, mas y mejor lo que yo intento decirles a mis amigos,cuando me dicen ....lo que necesitamos es el gol....y cierto que el gol es fundamental, pero no por fichar un "9", el gol estara garantizado, dandole confianza y minutos a Alvaro llegara el gol.Ni lo duden.
http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20111029/54237299754/defender-la-camiseta.html

Distincion a Mauricio Pochettino

Pochettino: 'És important guanyar, però no a qualsevol preu'

24/10/2011 (POL)
El tècnic blanc-i-blau afirma sentir-se 'content i afalagat' en rebre el Premi Ramón Cobo, amb el qual els entrenadors espanyols reconeixen la seva exemplaritat i valors esportius


Redacció, 18:15 h. A primera hora de la tarda tenia lloc a la Residència de la Ciutat del Futbol de Las Rozas de la RFEF la cerimònia de lliurament dels premis Ramón Cobo, amb els quals s´ha volgut reconèixer la conducta al llarg de la passada temporada, entre d´altres tècnics de totes les categories del nostre futbol, de l´entrenador del RCD Espanyol Mauricio Pochettino. L´acte ha reunit els misters premiats en una cerimònia a la qual han assistit el president de la RFEF, Ángel María Villar, al costat del seleccionador nacional Vicente del Bosque i el seu cos tècnic, a més de nombroses personalitats del món del futbol.

En memòria de Ramon Cobo, tècnic i persona exemplar

En temps en els quals preval el resultat, no val tot. Aquest trofeu homenatja a Ramón i difon els valors del futbol i els que modelaven la seva personalitat". A continuació, Ángel María Villar i Vicente del Bosque, al costat de Vicente Miera, han estat els encarregats de lliurar els premis. L´últim guardonat en pujar a l´estrada ha estat Mauricio Pochettino, a qui Villar, emmig d´una gran ovació de tots els presents, ha lliurat el seu guardó.

"Un orgull i un plaer"

Posteriorment, Pochettino, en declaracions a Radio Federación, ha mostrat la seva satisfacció per aquest guardó concedit pels seus companys de professió: "És un orgull i un plaer que els teus col·legues i la gent del futbol et reconeguin; penso que és molt important. Ser entrenador és una responsabilitat gran, existeixen molts valors que cal tenir en compte i estem en l'obligació de transmetre'ls. Em sento molt content i molt afalagat per aquest reconeixement. És important guanyar però no a qualsevol preu, tots volem guanyar, però l'important és treballar amb uns valors que vagin de la mà amb els valors que transmetia Ramón Cobo".

L'equip agafa impuls....

L'equip agafa impuls i aspira a una gran arrencada


24/10/2011 POL)
Si venç al Betis igualarà els números del curs passat. L´equip està aconseguint treure una gran rendibilitat als seus gols -set en vuit partits- i te Europa a un sol punt


Redacció, 8:45 h. L'Espanyol actual, amb la sospita penjada de la solapa des de la primera jornada de Lliga (a causa de la falta d'un davanter, les vendes i la pèssima segona volta del curs passat), pot igualar l'espectacular arrencada que va realitzar l'última temporada si venç al Betis aquest dijous. Tal com ens explica avui Alberto Martínez a les planes de l´AS, en cas d'aconseguir els tres punts, haurà sumat 15 en nou partits, la mateixa quantitat que li va permetre somiar amb Europa i convertir-se en l'equip revelació de la primera volta del campionat fa just un any. Els dos triomfs fora de casa i la sòlida imatge que ha ofert l'equip de Mauricio Pochettino li han permès sortir ràpidament de la zona mitjana i situar-se a les portes de les competicions europees. Molts són els punts en comú entre ambdues trajectòries. Una d'elles, el repartiment dels gols. Els pericos continuen rendibilitzant els seus com ningú. El curs passat, després de vuit partits, únicament havien assolit vuit gols a favor. Actualment, porten sets: tots els partits que ha guanyat ho ha fet per la mínima. El mateix succeeix amb els gols en contra.

A falta del parti davant el Betis, els pericos sumen 11, per deu que portaven el curs anterior a hores d'ara. L'Espanyol ha deixat en tres ocasions la porteria a zero. Ambdues trajectòries responen a un mateix patró, la petjada d'aquest Espanyol de Pochettino. Un equip que forja el seu potencial des de la seguretat defensiva Però hi ha una dada més esperançadora. Aquell Espanyol va forjar el seu rendiment en les victòries a Cornellà-El Prat: fora només havia guanyat a hores d'ara al Mallorca. Ara, els blanc-i-blaus ja han aconseguit dues victòries a domicili i ha rebut al Reial Madrid a Cornellà-El Prat. El Betis provarà de nou aquest fortí.

Europa, a un punt

Europa es col·loca a un punt, tot i que la plantila blanc-i-blava no vol sentir aquesta paraula. La Lliga és molt llarga i ja la campanya passada a l'equip li va pesar en la segona volta la pressió de classificar-se per l'Europa League, entre altres factors com les lesions o les vendes. "Estem acostumats al fet que es parlin aquestes coses. Abans es parlava de descens. Som conscients del potencial que tenim i la nostra obligació és seguir en aquesta línia", va explicar ahir a Catalunya Ràdio Joan Verdú, qui va reconèixer també que "amb Sergio García m'entenc molt bé. Aquí pocs davanters que defineixin tan bé com fa ell".

Una niña deja el Júpiter porque.......

Una niña deja el Júpiter porque le obligan a pasarse al equipo femenino
El club se defiende argumentando que la separación por sexos de los jugadores menores servirá para promocionar los grupos femeninos

Deportes | 21/10/2011 -
Enrique Figueredo


Eva ya no juega con sus amiguitos del equipo de fútbol. Ha tenido que cambiar de club. La entidad donde dio sus primeros pasos en este deporte ha creado un grupo femenino y la cría, de ocho años, debía incorporarse forzosamente a él, le dijeron, o buscarse un lugar en otra parte. La normativa actual permite que haya niñas en los equipos masculinos hasta la categoría de infantil incluida y a ella le faltan varios años todavía para llegar a ella. Los padres de Eva dicen que a su hija se le ha apartado del equipo por razones de sexo y no deportivas. El club, el Júpiter del barrio barcelonés de la Verneda, reivindica el derecho a seguir la política interna que considere más conveniente para los intereses de la entidad y que en este caso pasa por la separación de sexos para promocionar las categorías femeninas inferiores.

La protagonista de esta historia empezó en el club grisgrana bien pequeñita, en la escuela de fútbol. Ahora milita en la categoría benjamín de la Penya Barcelonista Barcino. Juega de lateral. Luce el número cuatro en la espalda y el año pasado marcó cinco goles en la liga, tres de ellos los hizo defendiendo la camiseta del Júpiter contra el Vila Olímpica. Aquel partido logró un hat-trick. Como los grandes. La niña acudía regularmente a los entrenamientos y a los partidos. En esa dinámica de normalidad, fue como acabó la liga el pasado año. La cría era uno más del equipo. Una de las pocas diferencias era que solía ducharse en casa. "Casi ningún campo tiene dos vestuarios", dice Cristina Vicente, la madre de la niña.

Jordi Pozo, padre de la pequeña, explica que el pasado mes de junio el club le sugirió que la chiquilla hiciera una prueba para el grupo femenino. Desde la Federación Catalana explican que, como el fútbol de mujeres cuenta con muchísimos menos practicantes que el de hombres, se agrupan varias categorías para poder formar equipos competitivos, cuando no sencillamente para lograr jugadoras suficientes para organizar uno. Como ejemplo, en la provincia de Barcelona hay 205 grupos infantiles e inferiores de fútbol masculino, frente a los 10 grupos femeninos que hay en la misma demarcación.

Así, Eva hizo una prueba para la sección femenina del Júpiter. Se trataba de un equipo que podría estar compuesto por jugadoras prebenjamín, benjamín y alevín, es decir, por niñas nacidas entre el 2001 y el 2004. "Prefiero jugar con los niños", esta es la frase que dijo la chiquilla después de acabar la prueba, según recuerda su padre Jordi. En ese momento, añade el progenitor, "supusimos que no pasaría nada, y que la niña continuaría con su equipo de siempre". Pero no fue así. "Nos llamó la coordinadora –continúa Jordi con su relato– y nos dijo que los niños debían jugar con los niños y las niñas con las niñas". A partir de ahí, empezó a madurar el divorcio que acabaría por producirse entre la familia Pozo y la Fundació Privada Club Esportiu Júpiter.

Fuentes del club explican que se produjo una tensa reunión entre el padre de la menor y el coordinador del fútbol base y que tal y como reconoce el propio Jordi Pozo, este elevó el tono. "Empecé a ver que a la niña se le iba a apartar del equipo, precisamente, por ser mujer", sentencia. Desde el club aclaran e insisten en que "todas las niñas de la edad de Eva deben ir al equipo femenino". "No echamos a las niñas, sólo las derivamos a otros equipos. Actualmente en la escuela de fútbol hay cuatro niñas. Los jugadores no pueden elegir el equipo en el que jugarán", insisten desde el Júpiter. A la jugadora que consiguió el hat-trick contra el Vila Olímpica no la echaron, se fue forzada exactamente por la razón de separación de sexos que el club esgrime para defenderse. Eva no quería ir al femenino, quería seguir con sus compañeros en el masculino. "Están jugando todos los niños menos mi hija, que ha cumplido con todo durante todo este tiempo y no ha tenido ningún derecho y sí todas las obligaciones", dice Cristina.

El divorcio deportivo se consumó irremediablemente. Ahora, la dorsal número cuatro ha recuperado la tranquilidad en su nuevo club. Allí juegan niños y niñas juntos. "Mis nuevos compañeros son simpáticos, pero echo de menos a mis amigos del Júpiter", explica la propia Eva durante un descanso de los deberes de clase.

ALVARO ya tiene su "Venus de Badalona"

Alvarito ja te la seva 'Venus'

17/10/2011
El davanter blanc-i-blau rep la màxima distinció que l´Ajuntament de Badalona atorga a un resident a la Vila. L´Alcalde Xavi García Albiol, soci 4440 del nostre club, afirma que figures com Álvaro són els millors ambaixadors de la ciutat


Redacció, 15:30 h. Avui ha estat un dia important per Álvaro Vázquez, i és que tal com apuntavem la passada setmana, avui l´Ajuntament de Badalona l´ha ofert una recepció en reconeixement a la Bota de Plata que va aconseguir en el passat Mundial Sub-20 celebrat a Colòmbia. Ha estat al Saló de Plens de l'Ajuntament de la ciutat, on l´alcalde de Badalona, Xavi Garcia Albiol, i el regidor de l'Àrea d'Educació, Esports i Joventut, Juan Fernández, han rebut una delegació composada a més de pel jugador i els seus familars, pels vicepresidents Fernando Molinos i Germán de la Cruz, el conseller Coco Bertomeu i el directiu responsable del Futbol Base Antonio Morales. Albiol, reconegut seguidor perico, l´hi ha fet entrega de la Venus de Badalona, el major reconeixement que se li pot donar a un resident o una entitat de la ciutat, que Álvaro, com ha reconegut posteriorment, ha rebut amb molta emoció: "No he plorat, però estem molt contents jo i la meva familia. Vaig néixer a Barcelona, a l´Hospital de Sant Pau, però de de ben petit vaig anar a viure a Badalona, on tinc tota la meva familia i la meva gent".

Albiol, orgullós com a alcalde i com a perico

Xavi García Albiol, que ha atès els mitjans després de l´emotiu acte, ha fet gal·la amb orgull de la seva condició de perico: "Jo sóc el soci 4440 perico, tinc carnet des del 1.997. Per això ha estat un dia doblement important en donar un reconeixement a un convilatà important com ell, que està triomfant amb l´Espanyol i amb la selecció nacional. Álvaro m´ha dit que pensa seguir vivint a la ciutat, el que és una immensa satisfacció per a mi com a alcalde, i pels habitants de Badalona. La ciutat necessita ambaixadors com ell i com Victor Sada, el jugador de bàsquet del FC Barcelona a qui vam donar el mateix reconeixement la passada setmana com a integrant de la selecció espanyola que va endur-se l´Europeu de Lituània el passat estiu". Albiol no ha amagat tampoc la seva alegria per la victòria del nostre equip a Vallecas: "Després d9 mesos, ja tocava aquesta alegria. En haver guanyat ahir podem anar al partit de dissabte contra el Racing amb els ànims renovats, si no hagués estat així, ja haguessin començat a aparèicxer els nervis".

Tamudo: 'L´Espanyol ha merescut la victòria'

El rival. Tamudo: 'L´Espanyol ha merescut la victòria'

16/10/2011
El de Santa Coloma reconeix que el seu antic equip ha neutralitzat amb encert el joc del Rayo Vallecano


Redacció, 15:45 h. Semblava afrontar el partit molt motivat, només calia veure com ha fet un escalfament especialment intens abans de la xiulada inicial, però a l´hora de la veritat, la seva actuació al llarg del 90 minuts ha estat bastant fluixa, guanyant-li reiteradament Jordi Amat la partida sobre la gespa. A la zona mixta de Vallecas, Raúl Tamudo reconeixia que el partit de Rayo Vallecano havia estat molt per sota de les expectatives generades pel seu bon començament de Lliga, i que l´Espanyol havia estat el just vencedor: "No hem estat nosaltres com veniem sent fin avui, hem estat molt desafortunats. L´Espanyol ha fet un bon partit, ha dut el pes del matx i ha estat un mereixedor guanyador. Hem provat de tenir la pilota mes que ells, però l´Espanyol no ens ha deixat, han estat encertats". També li van preguntar a Tamudo si havi estat un partit especial: "He intentat oblidar-me de tot i fer el meu partit. No tinc cap problema amb els excompanys, però amb Pochettino no m'hi parlo, ja ho sabeu".

Al actual sistema de derechos televisivos,.....

El Tribunal de Justicia de la UE acaba de dictar una sentencia este martes 4 de octubre que desencadena una liberalización parcial del mercado de las retransmisiones de los partidos de fútbol.

Los próximos meses serán claves para ver hasta qué punto se ha desestabilizado el reparto de licencias de retransmisiones y los pingües ingresos que generan.

Los jueces comunitarios han declarado legal que un particular compre un descodificador extranjero de televisión por satélite o por cable con su tarjeta correspondiente para ver los partidos que no ofrecen los canales de televisión de su país. Partidos que pueden ser de otros países, pero también del suyo propio.

Por tanto al actual sistema de derechos televisivos,le quedan dos telediarios.....y tal vez entonces, los aficionados podremos volver al futbol con nuestros hijos y nietos, el Domingo a las 5 de la tarde...que es para lo que el aficionado renueva un carnet de asistencia al campo.... no para ver los partidos por la TV, previo pago, el dia y a la hora que quiera el titular de una plataforma, al que el futbol y la aficion y sobre todo el futuro de seguidores de un club (los niños de hoy en dia)no le importan en absoluto.

el Forum Blanc i Blau d'Internet cumple 15 años

noticia publicada en el diario "AS" por Sergi Fidalgo.
"Clicando" sobre la foto, se amplia y puede leerse con
facilidad el articulo.

Los pioneros del ciberactivismo

Trasladamos para ustedes la editorial de "cronicaperica" por el valor historico de la noticia.
*************************************************************************************
Los pioneros del ciberactivismo
13 de junio de 2011

Puede sonar a prehistoria hablar de una lista de correos entre espanyolistas, ahora que hay miles de socios y aficionados del RCDE que participan activamente en Facebook, Twitter y en todas las redes sociales habidas y por haber. Pero hubo una época en la que el club no tenía web, que el correo electrónico parecía una marcianada en las oficinas del Estadio Olímpico, y que la única presencia blanquiazul en la red estaba garantizada por el voluntariado de un puñado de espanyolistas que invertían su tiempo libre en que el Espanyol tuviera una presencia activa en el ciberespacio.

En ese contexto, hace quince años nació el Fòrum Blanc i Blau d’Internet, un colectivo desorganizado y caótico, que tenía como principal objetivo el comunicar mediante e-mails a diversos espanyolistas que estaban por medio planeta con sus compañeros de sentimiento en Barcelona. Ellos no podían ir cada quince días a Sarrià, y después al Olímpico, pero recibían el aliento blanquiazul a partir de esos mensajes que circulaban a la velocidad de la luz.

L´Espanyol, un dels clubs millor posicionats en l'entorn online

10/06/2011
Segons un estudi de l´agència Lewis PR, la nostra entitat ocupa el 5è lloc en el ranking espanyol pel que fa a la política de comunicació a la xarxa


Redacció, 15:45 h. El RCD Espanyol és un dels clubs de la LFP amb major abast a Internet i a les xarxes socials. Conscient dels canvis que s'estan produint al món de la comunicació, el club s'esforça al màxim per estar present en l'entorn online i potenciar els diferents canals de comunicació que han facilitat les noves tecnologies. Així ho constata l'agència Lewis PR, que ha realitzat un estudi sobre la política de comunicació online dels 42 clubs del futbol professional espanyol. Aquesta profunda anàlisi desvetlla que el club blanc-i-blau és el cinquè millor equip pel que fa a posicionament online.

L'estudi detalla diferents aspectes com l'actualització de continguts a les xarxes socials (Facebook, Twitter...) i mostra les grans línies de comunicació a Internet de les diferents entitats de Primera i Segona Divisió A. En concret, se centra en aspectes com la informació genèrica que subministren als seus públics objectius, la manca d'àrees específiques per a la premsa o la interacció que desenvolupen amb els visitants als seus websites o pàgines de fans a Facebook .

L'aposta estratègica del club per la comunicació online ha situat a l'Espanyol com una de les entitats del futbol professional millor considerades en aquest aspecte. Malgrat competir amb altres equips que destinen grans pressupostos i que inverteixin molts diners en els seus departaments de comunicació, aquest estudi demostra el bon treball que es realitza des de l'entitat. El Real Madrid, el FC Barcelona, el València i l'Atlètico de Madrid són els únics que superen a l'Espanyol. Per aquest motiu, el compromís de l'entitat és seguir ampliant i millorant els seus canals de comunicació aprofitant les noves tecnologies i sempre al servei d'una millor informació per als seus socis, accionistes i simpatitzants.

Espanyol i Patrie tornen a enfrontar-se un segle després

Espanyol i Patrie tornen a enfrontar-se un segle després

05/06/2011
El partit, a més de per commemorar els 100 anys del primer partirt de rugby disputat a casa nostra, ha servit per homenatjar Lluís San Agustín, que va defensar la blanc-i-blava als anys 40


Redacció, 17:30 h. Aquest diumenge ha tingut lloc un homenatge al primer partit de rugby que es va celebrar a Barcelona ara fa cent anys, i que van protagonitzar els equips del CD Español i la Societé Patrie. El camp de la Foixarda de Barcelona ha viscut una reedició d'aquell matx entre un equip integrat per jugadors dels sis clubs de Barcelona, que han vestit de blanc-i-blau, i un altre format per jugadors francesos residents a la ciutat, que ho han fet de negre, tal com va succeir aquell llunyà 21 de maig de 1911 al Velòdrom Parc dels Sports. L'Espanyol, entitat pionera d'aquest esport, s'ha encarregat al costat dels sis clubs històrics de Barcelona d'organitzar aquesta efemèride, que ha servit també per homenatjar un dels supervivents d´aquesta històrica secció que va desaparèixer fa ja tres dècades, Lluis San Agustín, que ha signat vestit amb la samarreta original del nostre antic equip de rugby el cartell commemoratiu d´aquest partit. El nostre club ha estat representat pel conseller responsable de l'Àrea d'Expansió, August Newton i pel patró de la Fundació Ramon Soley. També ha assistit el representant territorial de l'Esport de la Generalitat a Barcelona, Santi Siquier, i diversos expresidents de la Federació Catalana de Rugby i representants dels clubs participants.

La decisió ja està presa al 100%....

Dani: `La decisió ja està presa al 100%, però avui no és dia per parlar d´aquest tema´

29/05/2011

El president deixa entreveure que podria plegar, però emplaça a una propera roda de premsa on farà públic el seu futur. En qualsevol cas, Dani vol desvincular la seva decisió de les protestes del dia del Sevilla


Redacció, 15:30 h. Tot i que s´esperava que el president del RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, aprofités la seva presència al 21è Aplec de Penyes que està tenint lloc al llarg del dia d´avui a Castellar del Vallès per parlar del seu futur i de si ha posat o no data a la seva marxa com a màxim dirigent del club, no ens quedarà una altra que esperar. I és que tot i afirmar que la decisió ja està presa, s´ha estimat més posposar el moment de fer-la pública: "És veritat que la decisió està presa al 100%; els primers en saber que passarà seran els amics del Conselli i després faré la roda de premsa pertinent, sigui quina sigui la mateixa. Però avui no és el dia de parlar d'aquests temes, és un moment de festa i alegria i no de dir si començaré la Lliga o no, serà quan sigui el moment, que està a girar la cantonada".

No tenen res a veure les crítiques del dia del Sevilla

Dani, que ha explicat que "porto molts anys en el club, no estic cremat però es nota el cansament, però aquest càrrec no mata a ningú", ha volgut desvincular la seva decisió dels xiulets i càntics que va rebre ara fa una setmana, coincidit amb l´últim partit de Lliga disputat a Cornellà-El Prat, on part de la grada va demanar la seva marxa: " El que va passar no te res a veure amb la decisió que prengui; és lògic i normal que a un estadi es facin crits unes vegades a favor i d´altres en contra, però demano a tots els pericos que em creguin: el que decideixi no te res a veure amb el que va passar".

Un Aplec exitós

Com hem explicat, aquestes paraules les ha pronunciat Sánchez Llibre afrofitant la seva presència el el 21è Aplec de Penyes del RCD Espanyol, una trobada en la qual ha destacat la presència dels pares del nostre enyorat Dani Jarque, i que ha congregat prop de 700 persones. La jornada que ha començat amb un suculent esmorzar popular, després del qual una comitiva amb les autoritats que presidien l´esdeveniment, integrada pel mateix Daniel Sánchez Llibre, els vicepresidents Ramón Condal i José Luis Perelló i els consellers Joan Josep Bertomeu, Antoni Fernández Teixidó, Fernando Molinos i Germán de la Cruz, s´han dirigit a la Casa Consistorial, on han pres la paraula l'alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez Renom, el president de la PBB de Castellar del Vallès, Ramon Roig, el màxim mandatari de la FCPE, Alberto Ariza, i Sánchez Llibre. Després dels parlaments de les diferents autoritats, ha arribat el pregó d'Ernest Riveras, periodista de TVE. El comentarista, conegut per ser la veu de les retramsmissions del Mundial de Motociclisme, ha fet un al·legat defensant la pluralitat esportiva de Catalunya. Posteriorment, tots els participants s´han dirigit al camp de futbol de la localitat per assistir a un partit de veterans entre el RCD Espanyol i el Castellar del Vallès, on ha destacat la participació vestint de curt del tècnic espanyolista Mauricio Pochettino.

“Es una gran alegría”

noticia publicada en la web del RCD Espanyol de Barcelona SAD
-------------------------------------------------------------
“Es una gran alegría”

Álvaro Vázquez, Víctor Álvarez y Marta Torrejón, contentos por ser premiados en la Gala Futbol Draft 2011

El RCD Espanyol fue uno de los grandes protagonistas de la Gala Futbol Draft que se celebró el martes en el Estadio Santiago Bernabéu. El equipo blanquiazul recibió el premio ‘Estrella Galicia 0,0 apoyo a la cantera’ por su firme y constante apuesta por el fútbol base, que recogió el consejero delegado, Joan Collet.

Pero también hubo triunfadores en el plano individual. Algunos de ellos como Álvaro Vázquez, Víctor Álvarez y Marta Torrejón han pasado por el Estadio RCDE para fotografiarse con sus trofeos. “Es una alegría muy grande estar entre los mejores jugadores jóvenes de España”, ha asegurado Álvaro. “Que me hayan seleccionado es un punto a favor y un motivo de orgullo”, ha añadido.

Por su parte, Víctor Álvarez ha apuntado que está “muy contento” por haber sido premiado. “No me lo esperaba y es un honor para mis compañeros Amat, Álvaro, Alexia, Marta y Andrea”, ha indicado. Por último, Marta Torrejón, la representante del fútbol femenino ha subrayado que está “muy agradecida” y que es un orgullo formar parte del once de oro del fútbol femenino.

critiques

L´opinió. Josep Sánchez Llibre considera `injustes i desproporcionades´ les crítiques i les peticions de dimissions de dissabte passat

24/05/2011
El diputat i germà del màxim mandatari blanc-i-blau fa una exposició dels motius que el porten a afirmar que no es pot acusar l´entitat de manca d´ambició


Redacció, 0:15 h. Els comentaris que el diputat de CiU i germà del màxim mandatari de la nostra entitat, Josep Sánchez Llibre, publica cada dilluns al seu bloc, www.sanchezllibre.cat, són sempre un punt de referència per a l´espanyolisme, i és que la seva opinió respecte als temes de l´actualitat blanc-i-blava és certament important donat el coneixement que te de la realitat del club. Especialment interessat era conèixer que opinava aquest dilluns de les crítiques de les quals part de la grada va adreçar al Consell reclamant més ambició que la mostrada darrerament, i també demanant la dimissió del seu germà. Josep Sánchez Llibre considera fora de mida aquest´s retrets, i ho justifica donant tota una sèrie de dades:

"LES CRITIQUES DE DISSABTE PASSAT SÓN AL MEU ENTRENDRE INJUSTES I DESPROPORCIONADES

Em pensava que el partit de la setmana passada contra el Sevilla, que en un principi era de final de temporada i d'homenatge a Iván de la Peña, seria un exemple de futbol espectacle i el reconeixement a aquest jugador. Però una part de l'afecció el va convertir malauradament en un partit de crítiques al Consell, amb acusacions de manca d'ambició i amb peticions de dimissions.

És cert que a tots ens hagués agradat molt haver aconseguit un lloc d'honor per jugar a les competicions europees. Hem tingut el caramel a la boca durant una part de la temporada, i al final no s'ha aconseguit. És lògic, doncs, que la nostra afecció pugui estar decebuda i desil·lusionada. Però també és cert que en aquesta temporada hem aconseguit una classificació molt digna.

Lògicament, hem de respectar totes les critiques de la nostra afecció, vinguin d'on vinguin, faltaria més, però al mateix temps crec que no s'ha de perdre el món de vista. I quan les critiques són desproporcionades, paga la pena posar-hi cura i sentit comú.

Al meu entendre, crec que els fets que es van produir dissabte passat contra el Sevilla no són justos i objectius. Crec que les acusacions de falta d'ambició al Consell i les peticions de dimissions estan fora del context i de l'entorn que han envoltat la nostra institució en els últims anys. Per això, em plantejo aquesta reflexió:

a.- ¿ha estat poc ambiciós aquest Consell quan el juny de 1997 després de la venda del camp de Sarrià i al cap de dotze anys -del 1997 al juliol del 2009- ha aconseguit construir les noves infrastructures esportives del nou Estadi de Cornellà-Prat sense cap mena de subvenció pública i ha dotat la nostra institució d'un patrimoni que s'havia perdut?

b.- durant aquest període ¿ha estat poc ambiciós el Consell de poder dotar la nostra institució de la zona esportiva de Sant Adrià del Besòs, que és una fàbrica de jugadors de la pedrera, que seran el futur de la nostra institució, incrementant a més el patrimoni del club?

c.- ¿ha estat poc ambiciós el nostre Consell en haver aconseguit triplicar la nostra massa social fins a arribar al voltant dels 37 mil socis?

d- ¿ha estat poc ambiciós el nostre Consell en plantejar una ampliació de capitals que, a més, es cobrirà coincidint amb la pitjor crisi econòmica del nostre país dels darrers setanta anys?

Podria continuar fent més reflexions, però després d'haver dut endavant aquests objectius dir que el nostre Consell ha estat poc ambiciós no és just. Crec sincerament que barrejar aquestes critiques amb l'últim partit de la temporada -que qualifico de satisfactòria- i amb l'homenatge al gran jugador Ivan de la Peña, ho reitero, és injust i em fa la sensació que no sabem en quin món vivim. De tota manera, cal acceptar les critiques sempre que vinguin amb esperit constructiu. I és segur que el Consell en prendrà nota".

El club negocia amb Globalia...

El club negocia amb Globalia l´apertura d´un hotel a Cornellà-El Prat (Noticia publicada en POL)

08/05/2011
El diari econòmic Expansión explica que la cadena hotelera Be Live, propietat del grup turístic, està interessada a explotar l'establiment, que estaria a una cantonada de Cornellà-El Prat i tindria 4.000 metres quadrats

Redacció, 23:15 h. Segons una informació del diari econòmic Expansión, el RCD Espanyol ha començat a treballar en un projecte que contempla l'obertura d'un hotel en els limítrofs de l´estadi de Cornellà-El Prat. Fonts properes al procés concreten que l'equipament se situaria en un edifici de més 4.000 metres quadrats situat a una cantonada de l'estadi, en direcció Cornellà. "Es tracta d'un espai de 4.000 metres quadrats, idèntic a l'edifici corporatiu de l'Espanyol, que està a la zona del Prat de Llobregat", expliquen a Expansión fonts coneixedores del projecte. Els primers estudis indiquen que l'hotel podria disposar d'entre seixanta i vuitanta habitacions, una xifra que se situa per sota de la mitjana del sector. A l'Espanyol confirmen que porten tres mesos treballant en l'obertura de l'hotel, tot i que encara es desconeix el cost del projecte i quan es culminarà. El club ha rebut tres propostes de sengles cadenes hoteleres per "resoldre si aquesta idea és viable comercialment". Ja s'han entablat converses amb Be Live Hotels, propietat del grup turístic Globalia. Des de la companyia asseguren que "encara no s'ha arribat a res concret". No obstant, Globalia està interessada a incorporar aquest hotel a Be Live, confirmen. L'estructura de l'edifici ja està feta, per la qual cosa tan sols s'hauria de rehabilitar l'interior de l'espai. "El futur hotel aprofitaria els espais comuns de l'estadi, com els salons per a banquets, el restaurant o les sales d'actes", expliquen. De tirar endavant la proposta, l'hotel de l'Espanyol seria dels més petits que gestiona Be Live, especialitzada en l'explotació de complexos vacacionals. D'arribar a bon port les negociacions, Globalia i l'Espanyol estrenyerien encara més els seus llaços, ja que Halcón Viajes, controlada pel grup també és l'agència oficial de viatges del club. El departament de màrqueting de l'Espanyol, que dirigeix Raúl Ciprés, també manté converses per arrendar diversos espais comercials del seu estadi que encara romanen buits. De moment, tan sols s'exploten la tenda oficial del club, de 250 metres quadrats, i el columbari per als socis, de1.000 metres quadrats. Entre aquests dos espais, la façana dels quals dóna al centre comercial Splau!, s'estén una superfície de 3.000 metres quadrats distribuïts en tres plantes. L'objectiu de l'adreça és trobar operadors que, com a mínim, ocupin 1.000 metres quadrats. Segons expliquen des del club, "un dels avantatges és que gaudirien de doble façana: una cap al carrer i una altra cap a l'interior del camp". Una altra de les divisions que l'Espanyol vol potenciar és la celebració d'esdeveniments durant la setmana. L'entitat blanc-i-blava ha segellat un acord amb la firma Leading Sense, que integrarà a un dels seus treballadors a les oficines del club. Aquesta empresa s'encarregarà de buscar congressos, fires, presentacions o anuncis que es puguin celebrar en les instal·lacions de Cornellà-El Prat, sempre que no hagi partit.

Hablando de "manitas"

El record. 60 anys del 6-0

15/04/2011 (POL)
Avui és l´aniversari de la major golejada dels blanc-i-blaus al FC Barcelona en un derbi


Redacció, 11:00 h. Aquest 15 d´abril de 2011 és una jornada important a nivell històric per la nostra entitat, i és que tal dia com avui, fa 60 anys, el RCD Espanyol aconseguia la que fins el dia d´avui és la major golejada en les edicions del derbi contra el FC Barcelona en competició de Lliga. Va ser la temporada 1950-51 quan en un partit brillant del nostre equip, Grau i Arcas, ambdós per partida doble, Marcet i Egea, li van clavar sis gols al conjunt blaugrana que aleshores entrenava Fernando Daucick, que no van poder fer res davant el plantejament de joc del mister blanc-i-blau Nogués. Altres grans golejades dels nostres al llarg de la història han estat el 4-0 de la temporada 1929-30, amb gols de Gallart -3- i Vantolrà; el 4-1 de la temporada 1934-35 amb gols de Prat, Iriondo -2- i O´donell; el 5-2 de la temporada 1941-42, amb gols de Jorge -2-, Macala -2- i Mas; el 5-2 de la 1974- 75 amb gols de Cuesta -2-, Amiano -2- i Marañón, i també el 5-3 de la 1985-86 amb gols de Tintín Márquez -3-, Mauri i Michel Pineda; però cap ha estast capaç de fer ombra a aquell espectular set que li van clavar al culers aquells veritables herois ara fa tot just sis dècades.

Xavi Salvatella, nou director de comunicació del RCD Espanyol

31/03/2011
Qui va ser col·laborador de PericosOnline substitueix en aquest important càrrec Xavi Andreu


Redacció, 16:30 h. Tot i que la notícia ja era coneguda per bona part de l´entorn de l´espanyolisme, avui s´ha fet oficial que Xavi Salvatella, que durant una bona munió d´anys va ser col·laborador d´aquesta casa tant des de la seva columna Orgull Perico com en la seva faceta de tertulià al nostre espai PericosOnline.tv, comença a partir d´ara una nova etapa professional, aquesta vegada dins de la mateixa entitat i en un càrrec força important, el de director de comunicació del RCD Espanyol. Aquesta plaça havia quedat vacant des de la marxa de Xavi Andreu, que va exercir-la des de l´any 2006 fins que fa poc va decidir de manera consensuada amb l´entitat deixar d´exercir les seves funcions.

Salvatella, que va col·laborar amb nosaltres fins la seva marxa a Madrid, on ha estat duent a terme tasques d´assesoria política i d´imatge per una important consultora especialitzada en estrategia de comunicació, és llicenciat en Dret (Universitat Autònoma de Barcelona), llicenciat en Periodisme (Universitat Pompeu Fabra) i Màster en Comunicació Institucional i Política (Universitat Carlos III de Madrid). A banda de ser un esportista destacat -va ser jugador internacional d'hoquei herba i es va proclamar campió d'Europa sub-16 i sub-18 amb les seleccions base de la Reial Federació Espanyola de Hockey-, l'any 2007 va crear el Gabinet de Comunicació i Premsa del Club Egara, encapçalant el departament de comunicació de l'entitat egarenca fins l'any 2009.

A en Xavi, que serà presentat demà de manera oficial, només desitjar-li tota la sort del món en aquesta nova i il·lusionant etapa que per a ell s´inicia, i que pugui aplicar tots els seus coneixements per millorar en la mida del possible l´estratègia comunicativa del nostre club.

Habrá Liga

Habrá Liga


Se jugará. La jueza Purificación Pujol del Tribunal de Primera Instancia de Madrid, que el martes escuchó a los seis clubes partidarios de jugar y al resto de equipos de la Liga de Fútbol Profesional (LFP), ha decidido que este fin de semana se dispute la trigésima jornada de Liga en Primera División y la trigésimo segunda en Segunda División.

Por lo tanto, el partido entre el Espanyol y el Racing de Santander, previsto para este fin de semana, se jugará tal y como estaba fijado en el calendario. En las próximas horas, la LFP debe hacer público el horario del encuentro.

Esta decisión avala la postura del Espanyol y del resto de clubes de Primera (Athletic Club, Sevilla, Real Zaragoza, Real Sociedad y Villarreal), que han mantenido un posicionamiento firme desde el principio y siempre han defendido la disputa de esta jornada liguera.

Espanyol Femení 6-Rayo 1: Així es fa!!!

27/03/2011
Les noies d´Óscar Aja, demostrant la seva enorme professionalitat, es reivindiquen amb una golejada davant les vigents campiones de la Superlliga que les deixa a les portes de la gran final de la competició


Redacció, 16:00 h. Les jugadores de l´Espanyol Femení han demostrat aquest migdia a Sant Adrià la seva enorme professionalitat aconseguint, després d´una setmana on l´equip ha estat notícia no pas pels seus mèrits esportius, que en són molts, sino pels dubtes que hi ha pel que fa al seu futur, una victòria de gran mèrit davant el Rayo Féminas, i a més amb una golejada contundent i sense paliatius per 6-1 que deixa les noies d´Óscar Aja a les portes de la gran final de la competició. L´equip ha fet tota una exhibició de joc davant un Rayo per al qual tampoc els darrers dies han estat fàcils, amb la marxa de la seva jugadora franquícia, Adriana Martín, a causa de la gravíssima crisi institucional i econòmica de les vallecanes. Malgrat el que pugui indicar el marcador, a les nostres els hi ha costat superar la muralla defensiva de les visitants, i no ha estat fins poc abans del descans que Érika ha fet pujar l´1-0 al marcador. A la represa les blanc-i-blaves han posat la directa, i amb el 2-0 obra de Vero tot semblava ja coll avall. No ha estat així, donat que una il·lustre ex, Miriam Diéguez, retallava distàncies només dos minuts més tard. Afortunadament només ha estat un miratge, i novament Erika posava distància al marcador aconseguint el 3-1. Decidides a no deixar-se sorprendre novament, i davant la possibilitat, insospitada, de poder fins i tot posar a favor el goal average entre tots dos equips -les nostres van perdre en l´anada per un abultat 6-2-, les espanyolistes s´han abocat sobre la meta d´Alícia, i han aconseguit gràcies a l´encert cara a porta de Willy, que n´ha fet dues dianes, i Kenty Robles, certifcar una victòria extraordinària que demostra el gran mèrit que te aquest magnífic grup humà que te sota les seves ordres Aja, i dels èxits del qual tant de bo poguem continuar gaudint tots els pericos durant molt de temps

Pochettino: `No tinc cap dubte que tornarem a la senda dels triomfs´

(Noticia publicada en POL, que por su interès reproducimos)

09/03/2011
El tècnic espanyolista es mostra optimista davant la possibilitat de poder anar recuperant efectius. L´hispanoargentí torna a defensar aferrissadament l´aposta pel planter: `Si volem que els joves siguin un referent en el futur els hem d´ajudar´


Sant Adrià, 14:45 h. Mauricio Pochettino és sense cap mena de dubte una de les persones més satisfetes en veure com tant en la sessió d´ahir com en la d´aquest matí es consolida la possibilitat de recuperar d´una vegada homes que són molt importants en els seus esquemes, com són Dani Osvaldo, Raúl Baena, Juan Forlin i Javi Márquez.

Tornarà la dinàmica positiva

Un aspecte aquest que el fa ser força optimista després de la quantitat de lesions que està patint l'equip aquesta temporada, tot i que ja ha avançat que en cap cas es forçarà cap tornada. En concret, pel que fa a Baena, Forlín i Márquez ha explicat que el seu procés és força positiu: "Ja els vau veure entrenar ahir, mostren una bona evolució i esperem poder comptar amb ells. Això si, amb la precaució que cal tenir en aquest tipus de casos. Sóc optimista perquè si recuperem els jugadors que tenim fora, serem un equip més sòlid, amb aspiracions i garanties... Hem tingut moltes dificultats, hi ha una realitat a la qual no podem escapar. En els últims mesos hem estat víctimes d´alguns casos de mala fortuna sobre tot pel que fa al tema de les lesions, i això trastoca la dinàmica de l´equip. Però sóc optimista, veig l´equip treballant bé, i quan recuperem efectius serem més forts del que som ara. Hem fet una primera volta bastant bona, i a la segona, per diferents motius, ens està costant més treure els resultats, però no tinc cap dubte que tornarem a la senda dels triomfs".

L´equip mai ha deixat de creure

Pochettino ha volgut deixar clar que malgrat els mals moments viscuts darrerament, l´equip en cap cas ha perdut la confiança en el projecte i la filosofia que emana del mateix cos tècnic: "Mai ho han fet, buscar que hi han dubtes al que venim plantejant aquests dos anys i mig és buscar-li al gat tres potes. Mes enllà que algú vulgui veure coses que no existeixen, l´equip esta implicat al 100% amb el qe proposa el cos tecnic, no tenim cap dubte ni queixa en aquest sentit". De la mateixa manera, ha volgut insistir en que l´equip segueix tenint com a gran aspiració la competició europea, però sense que això supossi una pressió afegida donat que són conscients de les dificultats amb les quals s´estan trobant pel camí: "Nosaltres no estem amb aquesta pressió, vivim una realitat que tothom coneix i que no cal repetir cada vegada que parlo en públic. Som els primers interessats en guanyar tots els partits i estar el més a dalt possible perquè ens dona prestigi, orgull, i faria felç tota la gent. De vegades sembla que s´insinui que falti ambició, quan som els primes interessats en guanyar, però també hi han circumstàncies que s´han de tenir en compte en fer aquest tipus d´anàlisi, no es pot amagar la realitat".

Defensa incondicional dels joves del planter

Finalment, ha volgut fer una defensa encesa de l´aposta pels homes del planter, la mateixa que ve seguint des de la seva arribada a la banqueta espanyolista, negant que se´ls estigui sotmetent a una pressió excesiva: "Tant de bo molt joves visquin aquest tipus de pressió. Quan val aquesta experiència que estan guanyant ara? Jo mateix vaig començar amb 17 anys comentent moltes errades, i a molts grans futbolistes també els hi ha passat amb aquesta edat. Hem de donar-li a tot un curs normal, estic encantat amb els joves, que estan agafant una expèriència que els serà molt positiva cara al futur. Creiem en els joves, i suportarem totes les seves fases d´evolució, en el futur ens donaran moltíssimes alegries. Ells tampoc es senten pressionats, ells han de sortit a entrenar i jugar amb tota la tranquilitat necessària. Si tant estimem aquest club i tant volem que la gent del planter siguin referents en el futur, els hem d´ajudar. Aquests situacions m´agraden perquè serveixen per veure com reaccionen davant aquestes situacions".

Raul Tamudo sobrevolo Cornella/El Prat,pero......

"AS" Iván Molero | 27/02/2011

Las señas de identidad de Raúl Tamudo sobrevolaron ayer Cornellà-El Prat y acabaron valiendo tres puntos. Pero, pese a que se trataba del retorno del ex capitán perico a su casa -recibido y despedido entre ovaciones, pero tratado con silbidos durante el encuentro-, no fue él quien se erigió como antaño en aquel murri, apodo que acuñó Eudald Serra tras su histórico gol a Toni Jiménez en la final de Copa de 2000. Si por algo había destacado el actual punta de la Real Sociedad como perico -y eso propició sus mil y un récords- fue por la astucia, el desparpajo, su modo único de hacer florecer un jardín en tierra estéril. Pero ayer se topó con un Espanyol que esgrimió sus mismos argumentos para encauzar una victoria que acabó convirtiéndose en goleada. Así, con esa picardía, resolvieron los pericos en sus dos primeros goles: saques rápidos (de falta y de banda, respectivamente) e inesperados para fulminar a un cuadro txuri-urdin que arrancó dominando pero que acabó desbordado ante tan inquitante situación.

Nada hacía presagiar el desenlace final si nos atenemos al inicio. A toda la primera mitad, incluso. De ahí que el Espanyol sacase petróleo de un partido que se le puso en contra a la manera de Tamudo. Y fue el León de Santa Coloma el primero que inquietó a Kameni, con un par de remates a puerta hasta que en el 28' se lo tomó en serio, ganó a sus 33 años por velocidad a Amat (18) y Galán (24) y lanzó un chut cruzado que el camerunés repelió. También Zurutuza y Griezmann probaron suerte, pero de nuevo Kameni y Javi Márquez, respectivamente, salvaron los muebles. Triunfaba en posesión y ocasiones la apuesta de Lasarte, quien con atrevimiento cedió un puesto en la medular al canterano Illarramendi. No menos valiente se había mostrado Pochettino: sacrificó de inicio a Duscher (tras sus dos errores en Pamplona, aunque luego apareció para apuntalar el partido) y apostó por un centro del campo más creativo que de costumbre, con Márquez y Verdú, dando entrada a Álvaro arriba.

Sin embargo, la apuesta más ofensiva del Espanyol se atascaba. Se anhelaron esos arranques eléctricos de las ocho primeras victorias en Cornellà-El Prat. Esa chispa. Pero apareció cuando menos se esperaba. En el 41', precisamente Tamudo cometió una falta en línea de tres cuartos y Márquez no esperó para botarla. Pasó a Sergio García, éste sirvió una asistencia medida para Álvaro, que remató. El balón tocó en Estrada y se convirtió en el 1-0. El relevo generacional más simbólico: no marcó el 20 de la Real sino indirectamente el 20 del Espanyol, el delantero de presente y futuro del club a sus 19 años.

Inmensa reacción.
Estrada, no obstante, sólo necesitó dos minutos para redimirse. Estableció el 1-1 a la salida de un córner (otra vez, el balón parado) después de que Demidov cabeceara en el segundo palo. La Real estaba mereciendo al menos ese empate... Pero lo peor para ellos estaba por llegar.

El Espanyol de la reanudación era otro. Asumió el control, recuperó el fútbol combinativo y el ímpetu. Y llegó la segunda jugada de astucia, otro destello de felicidad. Aprovecharon los pericos un veloz saque de banda a la altura del área para que Verdú sirviera un pase de lujo a Sergio, que controló, dio media vuelta y aniquiló a Bravo.

La vida con el 2-1 se antojó muy diferente. La Real no supo readaptarse al nuevo escenario y se difuminó, como el propio Tamudo. El Espanyol se creció y siguió sacando petróleo de todos sus recursos. Rui Fonte, canterano, brindó una formidable asistencia a Callejón, que cruzó el tercero, y Javi Márquez redondeó el Carnaval perico con un golazo de falta directa, ya en el 90'. Severo castigo para los txuri-urdin, que cierran un febrero equilibrado (dos triunfos, dos derrotas) y el Espanyol, que después de cuatro derrotas consecutivas (dos en su estadio), iba a reencontrarse con Tamudo y al final se reencontró con las ganas de vivir.

El detalle: 'goal average' del espanyol
Con su holgada victoria de ayer, el Espanyol no sólo vuelve a tener un colchón respecto a los puestos que no dan acceso a Europa (cinco puntos), sino que le arrebata el goal average particular a la Real Sociedad. Los txuri-urdin habían vencido 1-0 en Anoeta, en la primera vuelta y, pese a la derrota de anoche, se están consolidando como un rival directo con opciones de ir a Europa.

El crack: J. Márquez

Una visita virtual por Cornellá-El Prat

Una visita virtual por Cornellá-El Prat (redacción de deportes de LA VANGUADIA)

El Espanyol ofrece a través de su web una nueva forma de visitar su estadio e instalaciones



Barcelona. (Redacción).- El Espanyol ha presentado hoy una nueva forma de visitar el estadio de Cornellà-El Prat, de un año de vida. El club ofrece desde hoy ofrece un nuevo servicio a todos los aficionados a través de su web: una visita virtual por sus instalaciones.

Con esta iniciativa, pretenden que los socios y simpatizantes blanquiazules y los seguidores del mundo del fútbol en general puedan pasear por Cornellà-El Prat como si estuvieran físicamente en el Estadio RCDE.

Las fotografías esféricas permitirán al usuario descubrir todos los rincones del estadio. Además de este servicio, tendrán una excelente perspectiva desde el centro del campo y también podrán recorrer otras instalaciones como la sala de prensa o la tienda. El visitante podrá sentirse como un VIP y 'pasearse' por los espacios más exclusivos del estadio.

http://rcdespanyol.visita3d.com/es.html

Pero llegan AMAT y ALVARO dos cracks de la casa...

La culminación de un sueño


Jordi Amat y Álvaro Vázquez han dado hoy el último paso. Tras anunciarse ayer su incorporación definitiva al primer equipo, esta mañana han comparecido ante los medios de comunicación para valorar la decisión tomada por los dirigentes deportivos de la entidad. Los dos jugadores han agradecido la confianza depositada por los diversos responsables del club y al entrenador del primer equipo, Mauricio Pochettino, y han coincidido en señalar que se sienten muy orgullosos de formar parte de este proyecto.

Acompañados por el presidente blanquiazul, Daniel Sánchez Llibre, el consejero responsable de la parcela deportiva, Germán de la Cruz, y el director deportivo del Espanyol, Ramon Planes. El máximo mandatario ha recordado que hace unos años Jordi Amat se le acercó en un restaurante y le comentó que jugaba en el fútbol base del club. “Lo he visto crecer”, ha afirmado. De Álvaro ha desvelado que estuvo a punto de dejar el club “pero conseguimos que se quedara con nosotros”.

Amat y Álvaro ejemplifican la apuesta que está realizando por el fútbol base. El defensa lleva once años en la casa mientras que el delantero ya lleva seis. Los dos han reconocido que formar parte de la primera plantilla es un sueño hecho realidad aunque han insistido en que ahora deben seguir trabajando y luchado cada día para seguir mejorando.

Se va Didac Vila, un crack de la cantera...y van dos

Didac confirma su traspaso al Milan

* ·El canterano, de 21 años, firmará un contrato de cuatro temporadas ·El Espanyol cierra la operación en cuatro millones de euros

MARI CARMEN TORRES. BARCELONA 28/01/11 -


Adriano Galliani, vicepresidente ejecutivo del club italiano, y Joan Collet, consejero delegado del Espanyol, se reunieron en la jornada del jueves en Cornellá alcanzando un principio de acuerdo entre los clubes para el fichaje del lateral zurdo.

El siguiente paso, el acuerdo con el jugador se ha producido tras una nueva reunión, de nuevo celebrada en el estadio del Espanyol entre Galliani, el representante de jugador Mino Raiola y el club perico en la cual las partes han llegado a un acuerdo definitivo para el traspaso del canterano.

"Es un jugador jóven y con potencial para crecer, toda una apuesta de futuro. El Espanyol está haciendo bien las cosas y tiene un gran entrenador", aseguró Galliani ante la prensa al término de la reunión.

El defensor catalán pasará a formar parte de la disciplina del club lombardo por las próximas cuatro temporadas a cambio de cuatro millones de euros para las arcas blanquiazules.

El jugador regresó a Cornellá para, a las cuatro de la tarde, coger un vuelo con rumbo a Milan, donde pasará las pertinentes pruebas médicas, en el avión privado de Adriano Galliani.

Aunque no quiso hacer declaraciones de forma oficial, el ya es jugador perico anunció por medio de su facebook y twitter que "ya es definitivo, Me voy al Milan". Pero el zaguero, que este fin de semana pasará todo el reconocimiento médico y que el lunes ya se entrenará con su nuevo equipo, también estaba agradecido al Espanyol por permitirle cumplir el sueño y por haberle dado la oportunidad de jugar en Primera, dando las "gracias a todos los periquitos por vuestro apoyo. No quiero olvidarme de Pochettino y Ramón Planes y de toda la gente del Espanyol , y de mis compañeros, que me han ayudado a jugar en Primera y han creído en mí. Y muchas gracias a la afición. El Espanyol estará siempre en mi corazón".

Dídac también quiso tranquilizar a la familia blanquiazul, que ha visto cómo se han ido dos de sus defensas titulares en este mercado de invierno, él y Víctor Ruiz: "No sufráis por mi marcha. Este equipo es potentísimo y seguirá siendo hasta el último partido de Liga. Ya os informaré de esta nueva aventura. Arrivederci".

se va Victor Ruiz, un crack de la cantera perica

Ruiz: "Esta oportunidad en Nápoles es muy importante"

EFE 29/01/11



El defensa catalán, recientemente traspasado al Nápoles, se ha despedido esta mañana en la Ciudad Deportiva de sus compañeros, prensa y afición, y se ha mostrado muy ilusionado por iniciar una nueva etapa profesional en el Calcio.

"Es un reto para mí, una nueva experiencia que pienso que puede ser buenísima. Tengo muchas ganas de empezar a entrenarme con ellos y jugar, meterme en el grupo y acoplarme cuanto antes al Nápoles. Para mí esta oportunidad es muy importante", ha afirmado el central, arropado por el técnico Pochettino y el capitán blanquiazul, Iván de la Peña.

Los agradecimientos de Víctor Ruiz han sido constantes en la rueda de prensa: "Quiero dar las gracias a todos los entrenadores que he tenido, a mis compañeros, utilleros, fisios, los camareros del bar... y sobre todo a la afición. Sin ellos quizá no hubiera tenido esta oportunidad. Siempre me han tratado muy bien".

El futbolista catalán ha elegido el Nápoles como destino por su proyecto deportivo. "Es un equipo que viene creciendo en los últimos años y esta temporada está peleando por el 'scudetto', que es algo importantísimo. La gente me ha hablado bien del club y de la ciudad. Voy a crecer más como jugador", ha explicado.

Víctor Ruiz ha querido tranquilizar a la afición: "Los dos clubes y yo llegamos a un acuerdo y pensamos que era lo mejor para las tres partes, nada más. Entiendo que haya un sector de la grada que esté triste, pero el fútbol es así. El Espanyol es mi casa pero hoy estás en un sitio y mañana estás en otro".

El central, por otra parte, ha valorado el multitudinario recibimiento que vivió en Nápoles. "Fue algo muy inesperado, con tanta gente, y estoy muy agradecido a la prensa y a la afición del Nápoles. Espero no decepcionarles en este sentido", ha confesado el jugador catalán.

Finalmente, Víctor Ruiz ha hablado de su relevo en el Espanyol: "Hay gente que viene pegando desde abajo muy fuerte. El caso más claro es el de Jordi Amat, está rindiendo a buen nivel y ha tenido bastantes minutos con el primer equipo. Cuando ha participado lo ha hecho bien y no creo que tenga ningún problema".

y si hay que vender, se vende.....

Víctor Ruiz, traspasado a la SSC Napoli
Noticia publicada en la web del RCD Espanyol de Barcelona SAD
**********************************************************************************
El RCD Espanyol y la SSC Napoli han llegado a un acuerdo por el cual el defensa blanquiazul Víctor Ruiz será jugador del equipo italiano una vez supere la revisión médica en Nápoles.

Víctor Ruiz se desplaza esta tarde a Italia y una vez resuelva los aspectos burocráticos, volverá a Barcelona para despedirse de sus compañeros y para ofrecer una rueda de prensa en la que se despedirá de los aficionados pericos.

Está previsto que Víctor Ruiz firme por lo que resta de temporada y cuatro más.

El Espanyol, además de la compensación económica por el traspaso, se queda con el 100% de los derechos federativos del jugador Jesús Dátolo, que estaba en la plantilla en calidad de cedido por parte de la SSC Napoli.

Ortega Monasterio era perico

Su biógrafo desvela que el compositor de la célebre habanera 'El meu avi' era seguidor blanquiazul

Posiblemente no hay nadie que no haya escuchado e incluso cantado alguna vez en su vida la habanera ‘El meu avi’, una de las obras musicales más importantes de Catalunya. Su autor, Ortega Monasterio, posiblemente el compositor de habaneras más importante de toda la historia, tenía una pasión oculta que pocos conocían: su afición por el RCD Espanyol.

Genís Sinca, su biógrafo, desvela en una entrevista al programa de TVC ‘No me la puc treure del cap’, emitido el jueves 20 de enero, que Ortega Monasterio le recibió ataviado con una gorra marinera con el escudo del RCD Espanyol.

“Al entrar en su casa”, señala Sinca, “me encuentro con un personaje de más de 1,90m con esas patas de conejo y con una gorra marinera con el escudo del Espanyol. Él se dirigió a mí y me dijo. Usted es del Barça. Pensé, ¿cómo voy a remontar esta entrevista”. El documento –minuto15 del vídeo- no tiene desperdicio. http://www.tv3.cat/videos/3317950/El-meu-avi

Josep Lluís Ortega Monasterio fue uno de los grandes maestros compositores de habaneras –hizo unas 50-. Además de cantante, también tocaba la guitarra y el acordeón. Falleció el 18 de enero de 2004 y su fondo musical se conserva en la Fundació Ernest Morató de Palafrugell.

El Espanyol, equipo revelación

Los internautas votan al conjunto blanquiazul por delante de la Real Sociedad y el Hércules

El RCD Espanyol está acaparando muchos elogios por su buena temporada. La macroencuesta realizada por la edición digital de Marca, en la que han participado numerosos internautas, es una confirmación más. Según los participantes, el Espanyol es el equipo revelación del campeonato nacional con un 56% de los votos por delante de la Real Sociedad y del Hércules.

Los internautas, asimismo, conceden al conjunto perico un 5,4% de opciones de disputar la próxima edición de la Liga de Campeones. Según los participantes en esta encuesta de Marca.com, el Espanyol tiene un 20% de posibilidades de clasificarse para la Europa League. Sólo el Atlético de Madrid lo supera.

El entrenador espanyolista Mauricio Pochettino ha sido votado como el tercer mejor técnico de la Liga. Sólo le superan en la clasificación Pep Guardiola y Jose Mourinho. Víctor Ruiz, por último, ha sido el quinto futbolista revelación.

http://www.marca.com/2011/01/19/futbol/1adivision/1295433134.html

Pochettino juega con ventaja

Juan Jiménez | 16/01/2011 (AS)

Pochettino juega con ventaja. Además de la fábrica de Cornellá, donde ha encontrado talento suficiente para construir un Espanyol que está empezando a arreglarse el traje para salir a Europa, tiene un tesoro crecido en otra Fábrica: la del Madrid. Es José Callejón, un chico que está quemando a rajatabla las etapas para convertirse en futbolista top. Callejón, con sus dos goles, sentenció anoche en el Sánchez Pizjuán al Sevilla, que terminó bruscamente con su buena racha. Le faltó la pegada de otros días y le sobró, otra vez, su defensa, poco intensa en el primer gol y pensando en las musarañas en el segundo. Práctico, sin grandes alharacas en su fútbol y apoyado en Kameni, que se hace gigante en el Pizjuán, el Espanyol supo sufrir dos ratitos, uno en cada parte, y esperó el despiste del Sevilla, que no supo rectificar a tiempo. Manzano sólo le dio 20 minutos a Negredo, que hizo el gol en el descuento y demostró que está para más. No cabe más felicidad en la familia perica, que a la sombra del oro del Barcelona cierra la primera vuelta con 34 puntos, en el umbral de la zona Champions. Para pellizcarse. El Sevilla ya ve a su rival de ayer casi con prismáticos. Demasiada distancia y las piezas que no terminan de encajar. El Sevilla vive en permanente riesgo. No se enmienda, le cuesta volver a la vida tranquila. Y feliz.

Y eso que posiblemente ayer no fuera inferior a su rival. No puede decirse que el Espanyol fuese mejor, pero asombra su orden. Pochettino, un muy buen entrenador, ha sabido tener la suficiente paciencia para ir modelando su equipo hasta convertirlo en reconocible. No le importó invertir más tiempo. Le hacía falta. Con un equipo trufado de gente joven, de cantera, no podía ir con prisas. El Espanyol no es exactamente un producto acabado pero va camino de ello. Incluso así, el 0-1 al descanso pareció demasiado premio. El Sevilla se había acercado mucho más al área de Kameni, que le hizo una parada de mucho mérito a Luis Fabiano después de un escorzo casi inverosímil. El brasileño, asfixiado por mil rumores, se movió bien, con ese talento en el área que le hace tan especial. Le faltó algo de chispa, los efectos colaterales de la lesión.

Sin embargo, cerca del descanso Javi Márquez puso un balón que Callejón convirtió en oro. El desmarque del motrileño, la manera en la que Álvaro fijó a la defensa y la conducción de Márquez esperando el movimiento final del goleador hablan bien de los automatismos de los pericos. Al Sevilla le hacía falta inventar y a Manzano le costó ayer. Sorprendentemente, no optó por la revolución de Anoeta, donde levantó el partido gracias a su tridente. Ayer, tal vez condicionado por la lesión de Luis Fabiano (aunque luego explicó que no), sustituyó a Fabuloso, que antes del cambio se había vuelto a estrellar con Kameni. Como Kanouté. Los dos delanteros se movieron bien y encontraron apoyo en Romaric, el futbolista con más criterio del equipo. Lo que es un misterio es lo de las bandas. Perotti ha perdido el brillo que le puso en el escaparate europeo. Su retroceso inquieta a los técnicos. Y al club. Y luego está el caso de Navas, que tuvo diez minutos estelares en su reaparición ante Osasuna pero que parece jugar algo mermado. No es el futbolista exuberante de antes de la lesión. Le falta velocidad y se diría que también confianza.

Las miserias del Sevilla anoche fueron las virtudes del Espanyol, que tuvo el orden, la disciplina y el acierto del que careció el Sevilla. También la suerte, porque los de Manzano sólo la encontraron en el gol de Negredo y ya era demasiado tarde. Callejón y el Espanyol terminaron radiantes el partido. Su clasificación es el premio a un trabajo artesanal que muchos pensaron que podía perderse por la lesión de Osvaldo. Lejos de caer en una depresión, el Espanyol le dedicó la victoria en el Sánchez Pizjuán. El Sevilla no pudo siquiera darle el premio de unos minutos a Sergio Sánchez. La máquina no le termina de despegar a Manzano y el martes, ojo, se juega media temporada.

Sergio Sánchez regresó a una convocatoria
Dos anécdotas en el partido. La primera, las camisetas de apoyo a Osvaldo, que empieza la rehabilitación de su seria lesión. La segunda, la convocatoria de Sergio Sánchez, que ha superado sus problemas con el corazón y estuvo en el banquillo. Finalmente, no pudo debutar pero su sonrisa lo decía todo.